Crec que ha arribat el moment del acomiadament, ací finalitza la meua tasca en el BLOG, encara que em compromet a seguir publicant tot allò que em semble interessant i vuiga compartir amb tots vosaltres.
Aquesta és la primera vegada que cree un blog i que expresse les meues idees i coneixements mitjançant ell. La veritat una nova experiència a la qual he dedicat molt de temps per aconseguir el resultat que volia. Desde un inici tenia la intenció de crear un BLOG que transmetera sols les meues idees, però a medida que el vaig anar treballant i desenvolupant vaig tenir la idea de plasmar tant les meues idees com les d'altres persones i contraposar així els diferents pensaments i coneixements que podem veure entre els membres de la societat.
DESENVOLUPAMENT D'HABILITATS COMUNICATIVES EN CONTEXTOS MULTILINGÜES
sábado, 25 de mayo de 2013
martes, 21 de mayo de 2013
CONCEPTES TEÒRICS
Sistema
educatiu bilingüe aplicat a la Comunitat Valenciana
A les escoles de
la nostra comunitat hi poden haver establerts tres programes educatius
diferents per a potenciar el domini de la llengua valenciana. Aquests programes
son el PEV, el PIL i el PIP.
L’alumnat escolaritzat al PEV
(programa d’Ensenyament en Valencià), representa un 29% del total de l’alumnat,
mentre que l’alumnat escolaritzat al PIP (Programa d’Incorporació Progressiva),
representa el 71% ( 54,2% en zones amb predomini lingüístic valencià i 16,8% en
zones amb predomini lingüístic en castellà amb el valencià sols com a
assignatura).
Amb aquestes dades podem veure,
que en una comunitat on el valencià es la llengua oficial, l’escolarització en
el PEV té un percentatge molt baix en comparació amb el PIP que és el programa
més utilitzat per la societat. L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix,
però ho fa molt lentament , d’altra banda, l’exempció del valencià continua
sent permesa.
CONCEPTES TEÒRICS
Situació educativa
del País Valencià
El País Valencià,
es troba en una situació ambigua pel que fa a l’ordenament jurídic en matèria
lingüística, a més a més té una tímida política d’extensió de l’ús del valencià
i unes circumstancies socials adverses.
Tot i això, gràcies al esforç corporatiu del sistema educatiu, s’ha
mantingut viva la flama de la llengua, però lamentablement la situació del
valencià no es gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins del cos
social.
domingo, 19 de mayo de 2013
CONCEPTES TEÒRICS
Paper de
l’escola en el procés de normalització d’una llengua minoritzada
El paper de
l’escola en els processos de normalització d’una llengua minoritzada es
important ja que és un més dels agents socials implicats, i com a tal hauria de
realitzar algunes funcions molt importants del procés:
-Difusió de la norma de la
llengua minoritzada.
-Facilitar l’adquisició
d’aquesta per part de la població més jove.
-Normalització, tant de la
pròpia institució escolar com de la comunitat educativa de que es nodreix.
No hi ha cap dubte, doncs, que
l’escola és un instrument privilegiat en la política lingüística d’un país i
per tant, ha d’aconseguir que el procés de substitució es pare per a que els
alumnes aprenguen la llengua estàndard.
martes, 30 de abril de 2013
NOTICIA: Las Trobades congregan a 82.000 personas en su primer fin de semana.
Las
Trobades de primavera de Escola Valenciana arrancaron con fuerza este
fin de semana. La convocatoria, realizada en cinco comarcas
distintas, reunió a cerca de 82.000 personas.
Alberic,
en la comarca de la Ribera, fue la más numerosa con cerca de 30.000
personas; seguida de Betxí en La Plana, donde se congregaron unos
20.000 participantes. En L’Horta Nord, Alboraia congregó a 12.000
personas entre alumnos, padres y docentes, que llenaron los talleres
dispuestos por las distintas escuelas
El
inicio de les Trobades sirvió también para que Escola Valenciana
arrancase la campaña Sí,
jo estudie en valencià,
que coincide con las semanas previas a la apertura del periodo de
matriculación en las escuelas para el próximo curso.
“El
alumnado bilingüe es el que más ventajas tiene para poder dominar
una tercera lengua como el inglés”, aseguraron los responsables de
Escola Valencia, “es el que mejor resultados académicos ofrece y
los alumnos de los centros que ofertan este programa son los que
mejores resultados obtienen en las pruebas de evaluación de
valenciano y castellano”.
NOTICIA: Privilegios sobrentendidos
No
deja de ser un privilegio para mí poder ir a Cataluña y que me
entiendan cuando hablo. También consideraría un privilegio, en el
caso de quedarme a vivir ahí, el poder aprender correctamente
catalán, pues toda lengua aprendida te enriquece, y cuanto más
fluidamente la entiendas y te expreses, mejor comprendes lo que te
rodea.
No
deja de ser un privilegio también que una sociedad tenga la
capacidad de enseñar a sus niños a hablar perfectamente varias
lenguas. Por los niños nunca va a quedar, no tienen límite. La que
acaba siendo incapaz es la sociedad, aunque tenga los medios a su
alcance, y sobre todo sus dirigentes, que convierten un privilegio en
un arma sociológica y política.—Francisco
Javier Sáez-Benito Suescun.
lunes, 29 de abril de 2013
CONCEPTES TEÒRICS: Esquema historia social
HISTORIA SOCIAL:
-S. II: Romanització.
-S.IX-X: Consciència que
s’ha passat del llatí vulgar a les llengües romàniques.
-S.XII: Primers textos
escrits en català romanç:
- Llibre Jutge (traducció del Fòrum Indicum dels visigots).
-Homilies d’Organyà.
-S.XIII: Es conserven
textos jurídics com els Furs de València i les primeres dues cròniques com el
Llibre dels fets de Jaume I i la crónica de Desclot a més de poesía
trobadoresca.
- El llatí continua sent la llengua de la cultura de les
universitats i l’església.
-S.XIV: Poesia religiosa i
moral
Destaquen:
-
Ramon Llull (ajudà a la conformació de
l’estàndard literari primerenc).
-
Francesc Eiximenis.
-
Bernat Metge
Compromís de Caspà
Ferran d’Antequera: Trastàmara (castellà).
-S.XV (Segle d’Or):
Destaquen:
-Joanot Martorell (escribí el Tirant lo Blanc).
- Ausiàs March (poeta).
-Jordi de Sant Jordi.
- Sor Isabel de Villena (senzillesa del llenguatge).
- Jaume Roig (col.loquialisme).
-Joan Roís de Corella (prosa valenciana).
Unió de Castella i Aragó: Isabel i Ferran (castellanització
total).
-S. XVI-XVIII (DECADÈNCIA):
El terme decadencia
fou encunyat per designar l’etapa del començament del procés de substitució
lingüística en oposición al de Renaixença, periode durant el qual la llengua
recupera els usos cultes.
-Guerra de successió de la Corona d’Aragó: els
territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc
Carles i lluitaren al costat de les potències aliades.
- Després de la derrota, Felip V restaurà el Decret de
Nova Planta que prohibia l’ús públic i oficial de la llengua catalana i es
perderen Menorca i Sardenya.
- Com les clases altes es castellanitzaven, els escriptors
preferien escriure en castellà per a aquest públic, per tant la literatura es
castellanitza.
-S.XIX: (RENAIXENÇA):
-L’inici de la
Renaixença se sol situar simbòlicamnt amb la publicació de L’oda La Pàtria
de Bonaventura Carles Aribau.
- Coincidint amb els moviments del romanticisme i del
nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un movimient de recuperació de
l’ús literari del català.
-En acabar el segle XIX la perspectiva literaria i
sociolingüística, pel que fa a la nostra llengua, havia canviat rotundament en
comparació als segles anteriors:
·
S’havia trencat amb el decandiment dels segles
anteriors.
·
S’havia recuperat la literatura culta.
·
S’havia iniciat l’elaboració de treballs
lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la
posterior normativització del català.
-S. XX:
- Inici del procés de normativització: La consciencia
de normativitzar el català.
- La normalització: Ús de la llengua a tots els
àmbits d’ús.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)