Crec que ha arribat el moment del acomiadament, ací finalitza la meua tasca en el BLOG, encara que em compromet a seguir publicant tot allò que em semble interessant i vuiga compartir amb tots vosaltres.
Aquesta és la primera vegada que cree un blog i que expresse les meues idees i coneixements mitjançant ell. La veritat una nova experiència a la qual he dedicat molt de temps per aconseguir el resultat que volia. Desde un inici tenia la intenció de crear un BLOG que transmetera sols les meues idees, però a medida que el vaig anar treballant i desenvolupant vaig tenir la idea de plasmar tant les meues idees com les d'altres persones i contraposar així els diferents pensaments i coneixements que podem veure entre els membres de la societat.

CONCEPTES TEÒRICS

Sistema educatiu bilingüe aplicat a la Comunitat Valenciana

A les escoles de la nostra comunitat hi poden haver establerts tres programes educatius diferents per a potenciar el domini de la llengua valenciana. Aquests programes son el PEV, el PIL i el PIP.

                L’alumnat escolaritzat al PEV (programa d’Ensenyament en Valencià), representa un 29% del total de l’alumnat, mentre que l’alumnat escolaritzat al PIP (Programa d’Incorporació Progressiva), representa el 71% ( 54,2% en zones amb predomini lingüístic valencià i 16,8% en zones amb predomini lingüístic en castellà amb el valencià sols com a assignatura).

                Amb aquestes dades podem veure, que en una comunitat on el valencià es la llengua oficial, l’escolarització en el PEV té un percentatge molt baix en comparació amb el PIP que és el programa més utilitzat per la societat. L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix, però ho fa molt lentament , d’altra banda, l’exempció del valencià continua sent permesa.

CONCEPTES TEÒRICS

Situació educativa del País Valencià

El País Valencià, es troba en una situació ambigua pel que fa a l’ordenament jurídic en matèria lingüística, a més a més té una tímida política d’extensió de l’ús del valencià i unes circumstancies socials adverses.  Tot i això, gràcies al esforç corporatiu del sistema educatiu, s’ha mantingut viva la flama de la llengua, però lamentablement la situació del valencià no es gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins del cos social.

CONCEPTES TEÒRICS

Paper de l’escola en el procés de normalització d’una llengua minoritzada

El paper de l’escola en els processos de normalització d’una llengua minoritzada es important ja que és un més dels agents socials implicats, i com a tal hauria de realitzar algunes funcions molt importants del procés:

                -Difusió de la norma de la llengua minoritzada.

                -Facilitar l’adquisició d’aquesta per part de la població més jove.

                -Normalització, tant de la pròpia institució escolar com de la comunitat educativa de que es nodreix.

                No hi ha cap dubte, doncs, que l’escola és un instrument privilegiat en la política lingüística d’un país i per tant, ha d’aconseguir que el procés de substitució es pare per a que els alumnes aprenguen la llengua estàndard.

NOTICIA: Las Trobades congregan a 82.000 personas en su primer fin de semana.

Las Trobades de primavera de Escola Valenciana arrancaron con fuerza este fin de semana. La convocatoria, realizada en cinco comarcas distintas, reunió a cerca de 82.000 personas.

Alberic, en la comarca de la Ribera, fue la más numerosa con cerca de 30.000 personas; seguida de Betxí en La Plana, donde se congregaron unos 20.000 participantes. En L’Horta Nord, Alboraia congregó a 12.000 personas entre alumnos, padres y docentes, que llenaron los talleres dispuestos por las distintas escuelas

El inicio de les Trobades sirvió también para que Escola Valenciana arrancase la campaña Sí, jo estudie en valencià, que coincide con las semanas previas a la apertura del periodo de matriculación en las escuelas para el próximo curso.

“El alumnado bilingüe es el que más ventajas tiene para poder dominar una tercera lengua como el inglés”, aseguraron los responsables de Escola Valencia, “es el que mejor resultados académicos ofrece y los alumnos de los centros que ofertan este programa son los que mejores resultados obtienen en las pruebas de evaluación de valenciano y castellano”.

NOTICIA: Privilegios sobrentendidos

No deja de ser un privilegio para mí poder ir a Cataluña y que me entiendan cuando hablo. También consideraría un privilegio, en el caso de quedarme a vivir ahí, el poder aprender correctamente catalán, pues toda lengua aprendida te enriquece, y cuanto más fluidamente la entiendas y te expreses, mejor comprendes lo que te rodea.

No deja de ser un privilegio también que una sociedad tenga la capacidad de enseñar a sus niños a hablar perfectamente varias lenguas. Por los niños nunca va a quedar, no tienen límite. La que acaba siendo incapaz es la sociedad, aunque tenga los medios a su alcance, y sobre todo sus dirigentes, que convierten un privilegio en un arma sociológica y política.—Francisco Javier Sáez-Benito Suescun.

CONCEPTES TEÒRICS: Esquema historia social

HISTORIA SOCIAL:

-S. II: Romanització.

-S.IX-X: Consciència que s’ha passat del llatí vulgar a les llengües romàniques.

-S.XII: Primers textos escrits en català romanç:

- Llibre Jutge (traducció del Fòrum Indicum dels visigots).

-Homilies d’Organyà.

-S.XIII: Es conserven textos jurídics com els Furs de València i les primeres dues cròniques com el Llibre dels fets de Jaume I i la crónica de Desclot a més de poesía trobadoresca.

- El llatí continua sent la llengua de la cultura de les universitats i l’església.

-S.XIV: Poesia religiosa i moral

Destaquen:

-          Ramon Llull (ajudà a la conformació de l’estàndard literari primerenc).

-          Francesc Eiximenis.

-          Bernat Metge

Compromís de Caspà Ferran d’Antequera: Trastàmara (castellà).

-S.XV (Segle d’Or): Destaquen:

-Joanot Martorell (escribí el Tirant lo Blanc).

- Ausiàs March (poeta).

-Jordi de Sant Jordi.

- Sor Isabel de Villena (senzillesa del llenguatge).

- Jaume Roig (col.loquialisme).

-Joan Roís de Corella (prosa valenciana).

Unió de Castella i Aragó: Isabel i Ferran (castellanització total).

-S. XVI-XVIII (DECADÈNCIA):

 El terme decadencia fou encunyat per designar l’etapa del començament del procés de substitució lingüística en oposición al de Renaixença, periode durant el qual la llengua recupera els usos cultes.

-Guerra de successió de la Corona d’Aragó: els territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades.

- Després de la derrota, Felip V restaurà el Decret de Nova Planta que prohibia l’ús públic i oficial de la llengua catalana i es perderen Menorca i Sardenya.

- Com les clases altes es castellanitzaven, els escriptors preferien escriure en castellà per a aquest públic, per tant la literatura es castellanitza.

-S.XIX: (RENAIXENÇA):

 -L’inici de la Renaixença se sol situar simbòlicamnt amb la publicació de L’oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

- Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un movimient de recuperació de l’ús literari del català.

-En acabar el segle XIX la perspectiva literaria i sociolingüística, pel que fa a la nostra llengua, havia canviat rotundament en comparació als segles anteriors:

·         S’havia trencat amb el decandiment dels segles anteriors.

·         S’havia recuperat la literatura culta.

·         S’havia iniciat l’elaboració de treballs lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la posterior normativització del català.

-S. XX:

- Inici del procés de normativització: La consciencia de normativitzar el català.

- La normalització: Ús de la llengua a tots els àmbits d’ús. 

NOTICIA: La solución debe ser política.

El último auto del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña no es más que la culminación del sinsentido en el que nos metió la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut. Primero, el legislador catalán cometió el error de plantear la vehicularidad del catalán como un derecho de los alumnos en lugar de hacerlo como una opción democráticamente tomada por los poderes públicos. A continuación el TC dijo que si existía el derecho a recibir la enseñanza en catalán también existía un derecho análogo a recibirla en castellano. Y después el Supremo completó la faena reclamando la “reintroducción” del castellano como lengua vehicular en la enseñanza. El TSJC se ha limitado ahora a matizar que la reintroducción solo debe afectar a las clases que frecuenten los alumnos que pidan la enseñanza en castellano.

Digámoslo claro: el embrollo en que nos hallamos no tiene solución jurídica. El derecho a recibir (toda) la enseñanza en catalán es incompatible con el derecho a recibirla (toda) en castellano; ciertamente, si el alumno X que solicitó la enseñanza en castellano determina que esa sea la lengua para toda la clase, sus compañeros, que no solicitaron lo mismo, ven menoscabado su derecho a recibirla en catalán (un derecho, no lo olvidemos, protegido por una ley orgánica del Estado, cual es el Estatut). Los derechos son incompatibles, claro está, a menos que se ejerzan en aulas separadas, algo que además de ser muy caro está prohibido por la ley de normalización de 1983, la de política lingüística de 1998, el Estatut de 2006 y la ley de educación de 2010. La única solución del conflicto es política. Se trata de pactar entre unos y otros una vuelta a lo que dictaminó el TC no en 2010 sino en un lejano 1994: el catalán como “centro de gravedad” del sistema educativo “en atención al objetivo de la normalización lingüística en Cataluña” (es decir, como opción tomada por el legislador, no como derecho de los alumnos), “siempre que ello no determine la exclusión del castellano como lengua docente”.

Dado que el ministro Wert y la consejera Rigau no parecen las personas más indicadas para llegar acuerdos, acaso hará falta que, en su próxima reunión secreta, Rajoy y Mas aborden también este asunto. A menos que ninguna de las partes quiera renunciar a la evidente rentabilidad política que supone mantener abierto el frente lingüístico.

TEXTOS PROPIS: LOMQE

La LOMQE, llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, suposa un retorn a una escola que ja havíem superat, es una llei que s'ha portat a cap als EE.UU (No Children Left Behind, es a dir, cap xiquet enrere) i que ha resultat ser un fracàs. El possible establiment d'aquesta al nostre país, tindrà uns efectes perversos en els col·lectius mes desfavorits, provocant que l'educació pública espanyola tinga la seua base en la superació de proves i no en l'adquisició de coneixements.

            L'educació a Espanya presentà tres grans problemes: gran part de la població no disposa d'una certificació, un alt percentatge de joves no disposa de secundaria post-obligatòria (baixa formació) i una alta taxa d'abandonament, la LOMQE vol fer front a aquests problemes i estableix com als seus principals objectius, reduir la taxa d'abandonament, millorar els resultats educatius i millorar l’ inserció laboral i estimular l'esperit emprenedor. Però aquesta llei tan sols es una modificació amb afegitons de la actual llei educativa, la LOE, per tant no es preveu cap millora a l'educació de les persones. Entre les novetats que aporta aquesta llei, les més criticables per a mi son les següents:

            -La realització de proves finals en primària, secundaria i batxillerat, que de la mateixa manera que ha passat als EE.UU consistiria en l'establiment d'un currículum molt tancant on els coneixements siguen estàndards i es puguen contabilitzar mitjançant tests que l'alumnat haurà de superar per a obtindre bones puntuacions i que deixarà els mestres en bo o mal lloc segons els resultats obtinguts. L'objectiu de l'educació deixa de ser el coneixement per a passar a ser la superació de proves, les destreses i els coneixements queden relegats a un segon plànol.

            -La creació d'una Formació Professional Bàsica, però amb la qual s'atorgaria un títol que no tindria cap validesa. Es com un recurs que actuarà en forma de dipòsit per a llevar se a gent que consideren que perjudica a la gent que vols estudiar.

            -Enfortiment de les competències del director, el qual tindrà el poder de llevar i posar mestres segons els seus interessos. Es evident que aquest aspecte ens acostarà cada vegada més a les escoles privades, escoles que actualment s'estan enriquint a causa del mal funcionament de l'educació pública.

            Educar per al coneixement es la base del bon funcionament d'una societat.

NOTICIA: Wert dice que basta buena voluntad para aplicar las sentencias sobre el catalán.

El ministro de Educación, José Ignacio Wert, ha asegurado este miércoles en el Congreso que el límite para el acuerdo con Cataluña sobre la enseñanza en castellano implica respetar al Tribunal Constitucional. "No es tan difícil y es lo que intentamos conseguir en la LOMCE [la reforma educativa que impulsa el Gobierno]. Basta un acto de buena voluntad y habilitar un mecanismo que permita cumplir estas exigencias, según las cuales la inmersión lingüística es conforme al Tribunal Constitucional para conseguir este objetivo", ha sentenciado en la sesión de control al Gobierno.

Wert, que ha defendido que la lengua no debe utilizarse para hacer política, ha aclarado de esta manera que la resolución judicial del TSJC no dice que, porque un alumno lo pida, toda la clase deba ser escolarizada en castellano. "Que el castellano se utilice como en la proporción que proceda dado el estado de la normalización lingística alcanzado por la sociedad catalana, una proporción que corresponde decidir al Gobierno de la Generalitat", ha dicho. Además, Wert ha puntualizado que debe darse "una utilización proporcional y equilibrada de las dos lenguas".

NOTICIA: Feijóo aconseja a Cataluña que copie el “bilingüismo cordial” gallego.

El presidente de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmado que si otras comunidades con dos lenguas oficiales copiasen el "bilingüismo cordial" gallego se podrían evitar problemas de "judicialización" como los que se producen en Cataluña con "familias que tienen que pedir amparo" ante órganos jurisdiccionales.

Lo ha manifestado tras fallar el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TJSC) en varios autos en respuesta a recursos de reposición de otras familias que la Consejería de Enseñanza de la Generalitat debe introducir el castellano en las aulas donde esté escolarizado el alumno cuyos padres hayan solicitado por vía judicial la atención en castellano.

El presidente ha señalado que en Galicia se pide la "opinión" a los padres sobre la lengua en la que sus hijos "van a estudiar y a aprender a leer". "Y esa opinión es vinculante para el actual Gobierno", ha subrayado Feijóo, convencido de que esta medida "da resultados". Sin recordar que el TSXG decretó ilegal que los padres elijan el idioma escolar. El pasado mes de noviembre los magistrados echaron por tierra las cuestiones más polémicas del llamado decreto del plurilingüismo que sacó adelante el Gobierno de Feijóo con gran contestación social. El Superior falló que los niños tienen que respetar la lengua en la que se dirige a ellos el profesor en las asignaturas que se impartan en gallego, y contestar en el mismo idioma. Además, el tribunal considera nula la consulta que realizó la Consellería de Educación a los padres hace dos años, y que provocó que en las ciudades existan numerosos centros escolares donde los niños no oyen la lengua gallega hasta cumplir los seis años.

A pesar de ello, Feijóo ha enfatizado que en la Comunidad gallega se garantiza "un bilingüismo cordial y real, con el 50 por ciento de las clases en castellano y el 50 por ciento en gallego". "Si esto lo hiciésemos en otras comunidades bilingües, no habría judicialización, las familias no tendrían que acudir a la Justicia y la cordialidad lingüística que se respira en las Calles de Cataluña se podría llevar a las aulas", ha zanjado.

TEXTOS PROPIS: Per una educació pública.

L'escola és l'encarregada de convertir les persones en ciutadans, i ho fa a través de dos processos, la socialització i el desenvolupament de capacitats individuals, és a dir, l'escola proporciona competències per aportar beneficis a la societat i fer-la avançar sense trencar-la.
Tots pensen que l'escola ha existit sempre, però realment no és així, l'escola és una institució que està en construcció, que s'ha anat construint dia a dia i que encara no existeix un concepte tal del que és escola pública. Els ciutadans hem de participar en la construcció de l'escola aportant els recursos necessaris perquè tots tinguin possibilitats, tots han de tenir oportunitats per a l'adquisició de coneixement i per a la posterior inserció en el mercat laboral. Un dels aspectes als quals s'enfronta l'escola pública és la desigualtat, per a superar-la cal aplicar polítiques i normes ètiques que proporcionin igualtat, només des de l'escola pública es pot aconseguir. "L'escola pública és per a tothom, les altres per a alguns".
Com a punt de partida, en les societats, els ciutadans tenen una sèrie de drets que són l'educació, la salut i la justícia, drets del ciutadà que han passat a convertir-se en drets del consumidor, uns drets caracteritzats pels diners i la menor solidaritat , on el ciutadà es converteix en client, un client que sempre té la raó i que com més diners paga més raó té.
La idea base d'aquest fet la tenim en que el benestar dels ciutadans no és una tasca de l'Estat, sinó que cada individu, mitjançant el seu esforç, s'ha de proporcionar un estat de benestar, vivim en una societat en què l'individualisme guanya per golejada al treball col · lectiu, la vida deixa de ser un camí compartit i passa a ser una competició individual. "Que es salve qui puga".
Així doncs, ens preguntem qüestions com, qui mana als mercats? Qui mana sobre nosaltres? Es diu i se suposa que el poder és global, però de cap manera pense que en el funcionament de la nostra societat sigui així, sinó tot el contrari, el poder el té la política però hauria de ser del poble, dels ciutadans, de tots, no només d'uns quants. Les coses anirien molt millor si no estiguéssim sota els interessos dels que només miren per ells mateixos.

NOTICIA: La fiscalía investiga el fichaje de profesores anglófonos a dedo.

El Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) ha pedido a la Consejería de Educación datos sobre la contratación de 28 profesores extranjeros anglohablantes en institutos bilingües a principios de curso. La fiscalía investiga esta contratación tras una denúncia de UGT por supuesta prevariación contra la consejera de Educación, Lucía Figar, y la expresidenta Esperanza Aguirre.

Madrid contrató a docentes de Gran Bretaña e Irlanda en septiembre para dar clases de gimnasia, tecnología y plástica. Todos fueron fichados a dedo, sin un proceso de oposiciones, pese a tener interinos españoles en lista de espera. Se incorporaron además a los centros con nociones mínimas (o sin ellas) de español.

UGT denunció la contratación de extranjeros en noviembre al entender que incumplía los principios constitucionales de “igualdad, mérito, capacidad y publicidad”. Tras la actuación de la fiscalía, el sindicato se ha personado como acusación popular penal “para intentar probar” que Aguirre y Figar “han actuado fuera de la ley”, según UGT.

TEXTOS PROPIS: OPINIÓ 1

Opinións de la gent

No t'ha ocorregut mai que una persona d'un càrrec públic a la que t'has dirigit en valencià no ha sabut respondre't en la mateixa llengua?

Es molt freqüent que en la comunitat valenciana, part de la població es dirigeixga a tu en castellà, quan tu cap a ells ho fas en valencià, però no deuria ser així quan a qui et dirigeixes forma part d'un càrrec públic.

Jo crec que en aquests càrrecs deuria haver persones amb capacitat per poder parlar tant en valencià com en castellà, ja que la comunitat valenciana es una comunitat bilingüe. Per tant si tu vols expressar-te en valencià i et trobes dintre de la comunitat tens el dret a que et responguen en la mateixa llengua que tu ho fas amb ells, sempre recordem quan es tracte de càrrecs públics, encara que també pense que en general tots deurien de saber ambdues llengües i deurien ser capaços d’expressar-se amb qualsevol de les dos.

NOTICIA: Educación incumple dos sentencias para implantar líneas en valenciano.

Los servicios jurídicos de Escola Valenciana han presentado este miércoles sendas demandas de ejecución de sentencia al Tribunal Superior de Justicia para que puedan implantar una nueva línea de enseñanza en valenciano los colegios Rei En Jaume de Xirivella y Sant Critòfol, de Picassent, que consideran incumplidos por parte de la Consejería de Educación los fallos del alto tribunal favorables a las pretensiones en este sentido formuladas por las familias de ambos centros, público el primero y concertado el segundo.

El Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana (TSJCV) dictó sentencia el 11 de diciembre de 2012 favorable a la demanda de familias del colegio San Cristòfol Màrtir de Picassent que solicitaban oferta de enseñanza en valenciano para sus hijos. El TSJ les dio la razón y obligó a la Consejería de Educación a autorizar la aplicación del programa de enseñanza en valenciano solicitada el 31 de marzo de 2009, que fue denegada. La sentencia daba un plazo de un mes a la consejería para su ejecución, que se cumplía a mediados de enero de 2013.

Escola Valenciana recuerda que “han pasado más de dos meses y la Consejería de Educación no ha dictado ninguna resolución administrativa para llevarlo a cabo”. Además, añade, “ni los recurrentes ni la dirección del centro han recibido ningún emplazamiento, notificación o comunicación por parte de la consejería". Idéntica suerte ha corrido la sentencia dictada el 18 de febrero de 2013 por el TSJCV respecto a las familias del colegio Rei en Jaume de Xirivella, que solicitaban su segunda línea en valenciano.

-El tribunal dio un mes a la consejería para dictar una resolución.

-Escola Valenciana recuerda que "han pasado más de dos meses" sin que Educación haya reaccionado.

La consejera de Educación, Cultura y Deporte, María José Català, ha asegurado no tener "ningún problema" en cumplir las sentencias del TSJCV que ordenan implantar líneas en valenciano en dos colegios de Xirivella y Picassent, aunque ha apuntado que estas líneas deben implantarse dentro del decreto de plurilingüismo.

TEXTOS PROPIS: Un baix nivell de valencià

UN BAIX NIVELL DE VALENCIÀ

Un tema del que sempre he volgut parlar es de la falta de preparació davant la llengua valenciana dels futurs mestres. Com a mestres que anem a ser, tots deuríem acabar la nostra formació amb un clar domini tant de la llengua castellana, com de l’anglès i del valencià en el cas de la nostra comunitat. Som ciutadans de la Comunitat Valenciana i per tant hi ha moltes probabilitats de que exercim la nostra professió de mestres a aquesta comunitat, de manera que la llengua valenciana va a ser imprescindible en la tasca d'ensenyar.

Com he pogut veure durant la meua estància a la universitat, hi ha molta gent que no ha rebut la formació suficient per a ser capaç d'expressar-se amb soltura en la llengua valenciana, i per tant pense que en un futur (si no rep més formació) no va a ser capaç d'ensenyar els seus alumnes aquesta llengua.

No vuic dir amb açò que siga culpa de la facultat, ni dels mestres i en cap cas dels alumnes, el problema ha esdevingut per un sistema d' educació que no ha estat a l'altura de les necessitats de la societat i que ara està repercutint en la formació i en el futur dels estudiants.

NOTICIA: L'ús del valencià a les falles

24/03/2013

Tavernes amplia en 1.000 euros els premis a l’ús del valencià en les falles

L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna amplia la quantitat i el nombre de premis a l’ús del valencià en les falles, que passen a ser quatre este any 2013.

El Gabinet de Normalització lingüística ha convocat els premis seguint el mateix procediment que en edicions anteriors.

Els guardons van acompanyats d’un premi en metàl·lic, que en l’edició d’enguany passen a ser un poc més elevats que en anys anteriors. El primer premi rebrà 1.000 euros i banderí acreditatiu, el segon 700€ i banderí, el tercer 500€ i banderí i com a novetat, el quart premi estarà dotat amb 300 euros i banderí acreditatiu.

Els premis seran atorgats per un jurat que valorarà l’ús i la qualitat del valencià en la retolació de la falla, el llibret faller, la retolació del casal, etc. Per a participar-hi, el llibret faller s’ha d’entregar en el Gabinet Municipal de Normalització Lingüística abans de les 15 hores del dia 8 de març de 2013.

El regidor de Promoció Lingüística, Josep Llàcer vol agrair “la implicació de tot el col·lectiu faller de la ciutat per a fer que el valencià siga la llengua del món fester i, a més, una llengua de qualitat. Les falles de Tavernes fan un esforç molt gran per a normalitzar l’ús diari de la nostra llengua en la festa fallera i esta tasca volem valorar-la com cal ”.

Estos premis a l’ús del valencià tenen una gran acceptació en el món faller perquè ja són molts anys de presència en la festa vallera i és un guardó que les agrupacions volen tenir en els seus casals.

TEXTOS PROPIS: "No me gusta hablar valenciano"

“NO ME GUSTA HABLAR VALENCIANO”

Com el títol ho expressa, i com he escoltat moltes vegades, la gent sol dir expressions com “no me gusta hablar valenciano” afirmant que es decanta pel castellà perquè li resulta més còmode i li serveix per a comunicar-se amb més gent.

Davant aquest tipus d' afirmacions, pense que no es qüestió d'utilitat ni de comoditat, simplement es gent que no es capaç d'enfrontar-se a una llengua que no domina de la mateixa manera que l'altra, o en alguns casos ni tan sols sap parlar-la un poc. Aquest tipus de gent, no vol admetre que no sap parlar la llengua de la seua comunitat i del seu poble o ciutat, per tant es defensa desprestigiant l'altra llengua com si fos més bonica una que l'altra o com si per parlar-la més gent fora millor.

He de dir que aquesta actitud enfront de les llengües no es la més adequada, ja que la diversitat de llengües i el bilingüisme de les persones es el que enriqueix la societat, si tots decidirem parlar la llengua castellana perquè es la que ens permet comunicar-nos amb més gent, no existiria la diversitat i estaríem davant d'una comunitat monolingüe i poc enriquida. 

NOTICIA: del monolingïsme al multilingüisme...

EL PUNT AVUI

3/03/2013

Del monolingüisme al multilingüisme, passant per...

PAS A PAS

18/02/13 07:00 - JOSEP LLUÍS DOMÉNECH I ZORNOZA, Doctor en Psicologia. 
Professor de valencià. Membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Sí, eren figues d'un altre paner, però en el seu conjunt no significaven qüestions
menys importants. No és baladí pensar que el contacte entre parlants de
diverses llengües comporta tot un ventall de problemes habitualment, i, a més a més,
van més enllà del tema de les llengües. La història ens ho diu clarament i meridianament,
i això en molts indrets, no sols pel que fa als territoris de la nostra llengua compartida,
cosa que coneixem més de prop perquè ho estem vivint dia a dia. Ara per ara, encara
es patix “dolor de llengua”, com diria Enric Laureta.

Relacionat amb allò que hem dit podem recordar alguns clàssics de les llengües en contacte,
com ara “Bilingüismo y biculturalismo”, editat per l'ICE de la Universitat de Barcelona,
o “Educación multicultural y multilingüe” de Torsten Husén-Susan Opper, obres que ens
fan pensar que en els plantejaments teòrics i pràctics de molta gent, incloent estudiosos
de la temàtica, la qüestió lingüística es relaciona biunívocament amb la societat a què una
llengua representa, el que suposa dir que la problemàtica de les llengües en contacte no
és sols això, sinó molt més.

Tradicionalment es pensava que el que interessava era un monolingüisme social i escolar.
Una llengua forta, sense importar res més. L'exemple més clar està constituït pels decrets de
Nova Planta emesos per Felip V, sí, aquell que seguix romanent cap per avall per decisió
dels “socarrats xativins”. Però hi ha molts més exemples, i, fins i tot d'èpoques més
recents. Recordem el cas de Hitler, Franco... Això pot fer-nos pensar que els règims totalitaris
són imperialistes i imposen tot allò que de manera dictatorial creuen convenient (recordem:
“por justo derecho de conquista”. Al remat tindrà molta raó la cançó que el seu dia enregistrà
Al Tall (”quan el mal ve d'Almansa a tots alcança”).

Després d'això es posà de moda el bilingüisme. La veritat és que un equilingüisme entre
dos llengües en contacte sols existix en la teoria. La pràctica ens demostra que eixa situació
no es dóna mai. Sempre, i ho dic amb tristor i constatant la pròpia realitat dels valencians i
de les valencianes, com déiem, sempre hi ha una llengua dominant i una altra dominada.
Els processos de submissió lingüística, que no són ni més ni menys que processos de
submissió personal, social, política, de costums, de vida diària... de tot, són els que hi
apareixen en estos casos. Caldrà avançar molt, amb l'ajut no únicament de l'escola, perquè
eixa situació canvie.

Tot i això ens trobem immersos en el món de la globalització amb totes les conseqüències
que se'n deriven d'això, i que influïxen en el tema monetari i fiscal, reorganització política
(Carta Magna), participació sociopolítica i ¡com no!, nova consideració d'allò que afecta als
usuaris de les llengües (Marc europeu de les llengües). El llatí del nostre temps, això és,
l'anglés, s'imposa pas a pas. Caldrà adoptar una postura que tinga present els postulats
científics i, òbviament, el respecte a la realitat de cadascú. El marc legislatiu general que
suposa la definició d'un full de ruta per a l'aplicació del multilingüisme no és mala cosa. El
que no seria tan benigne és que això es fera sense contemplar la llengua materna de les
persones d'un determinat territori, d'un país, vaja. Qui tinga la temptació de no comptar
amb realitats històriques, i presents encara, pot arribar a ocasionar un autèntic genocidi
cultural. I si no és així ¿què són les confusions que certa gent té a l'hora de confondre
castellanitzar i espanyolitzar? Recorden el sr. Wert. Caldrà tornar sobre eixa qüestió pas
a pas.

NOTICIA: "Señales solo en catalán"

El País 3/3/2013

Señales solo en catalán

La Defensora del Pueblo ha criticado en su informe anual de 2012 la falta de respeto al bilingüismo del Ayuntamiento de Barcelona en las señales de tráfico, siempre escritas solo en catalán. Coincido con ella. Ya no se trata tan solo de cumplir la ley, sino de la seguridad vial para los que nos visitan y se encuentran con términos como vorera, tallat, gual, vianants o cruïlla. Recientemente he estado en Bruselas y me ha gustado su respeto por el bilingüismo. Indicaciones de tráfico, carteles oficiales o impresos en las oficinas de la capital belga son totalmente bilingües, escritos en francés y flamenco. ¿Para cuándo en Barcelona se va a respetar la pluralidad lingüística como hacen en el resto de Europa?— Pilar González Gutiérrez. Barcelona.

LES NORMES DE CASTELLÓ

El 21 de desembre de 1932 les més significatives entitats culturals valencianes i un important nombre d’escriptors, polítics i intel·lectuals arribaven a un acord per tal d’emprar les mateixes normes ortogràfiques en els seus escrits, i aprovaren el que coneguem amb el nom de Normes de Castelló o de 1932.

Aquest fet va suposar i suposa actualment una gran trascendència per al valencià; tant és així que podem afirmar, sense exagerar gens ni mica, que les Normes de Castelló representen un dels esdeveniments més significatius de la història de la llengua dels valencians, i sens dubte un dels més rellevant de tot el segle XX. I això per dos motius:

El primer perquè a partir d’aquell moment els valencians tenim una ortografia unificada, element imprescindible per encetar un procés de redreçament lingüístic, que ens ha de portar a assolir uns mínims de normalitat en l’ús públic de la llengua. A més a més, aquesta ortografia es mantenia en consonància amb l’emprada pels principals escriptors de la Renaixença, com Teodor Llorente, i l’aprovada el 1913 a Catalunya per l’Institut d’Estudis Catalans i que els mallorquins també feien servir.

El segon dels motius, per l’elevat grau de conformitat amb que van ser aprovades les normes ortogràfiques; la pràctica totalitat d’escriptors valencians del moment, les més significatives entitats culturals, els principals periòdics i setmanaris,... les empraran sense vacil·lar ni qüestionar la seua validesa, conscients com eren que l’augment de l’ús del valencià propiciat pels nous aires de llibertat que portà la II República feia imprescindible aquest acord.

NOTICIA: Centre públic a Xirivella

El País 18/2/2013

El TSJ respalda a un centro público que pide educación en valenciano

Una sentencia similar anterior dio la razón a un centro concertado de Picassent

Esta vez ha sido la escuela Rei En Jaume de Xirivella. El Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana (TSJCV) ha dado la razón a este colegio público en su demanda de que las dos líneas del centro fueran de enseñanza en valenciano, en lugar de una línea en valenciano y otra en castellano, según ha informado este lunes Escola Valenciana. En mayo de 2010, el entonces director general de Centros Docentes y actual secretario autonómico de Educación, Rafael Carbonell, denegó esta petición, planteada por el consejo escolar del centro, ratificada por el consejo escolar municipal y refrendada por la inspectora de zona.  

En poco tiempo, esta es la segunda sentencia en el mismo sentido, tras el fallo favorable al colegio concertado San Cristòfol de Picassent que el alto tribunal emitió el pasado 26 de diciembre. Escola Valenciana está a la espera  de la resolución del "tercer caso que el abogado de la entidad llevó al TSJ y que está en la misma línea que estos dos ejemplos". Se trata del colegio público Ramón y Cajal, también de Xirivella.

La sentencia es firme, informa Escola Valenciana, y obliga a la Consejería de Educación a la aplicación, en un plazo de un mes, del programa de enseñanza en valenciano que le fue denegado hace tres cursos.  "Hemos insistido a menudo a la Administración educativa que no queremos llegar a los tribunales y no nos han hecho caso", explica Vicent Moreno, presidente de la entidad, que, por otro lado, felicita a las familias y el claustro del Rei En Jaume "por reclamar hasta  la última instancia el derecho de todo el alumnado del centro a poder estudiar en valenciano y a tener garantizada una enseñanza de calidad que asegura la competencia lingüística por igual en las dos lenguas oficiales”.

Este lunes es precisamente el último día que tienen los centros para presentar ante la consejería el Projecte Lingüístic del Centre, condicionado por la aplicación del nuevo Decreto de plurilingüismo aprobado en agosto. Escola Valenciana ha recibido las últimas semanas la petición de asesoramiento por parte de decenas de centros educativos para la elaboración de su PLC, según informa la plataforma de defensa de la enseñanza en valenciano.  "La Administración ha optado por no hacer ninguna aclaración al respecto", asegura Moreno. Considera, además, que el anuncio de la Consejería de Educación de que catalogará en valenciano todos los centros docentes de secundaria, hecho este mismo lunes,  "puede significar el cambio de actuación por parte de la Administración educativa", pero se muestra cauteloso hasta que se haga realidad.

Conceptes teórics: Contacte de llengües

8-2-2013

Contacte de llengües

La sociolingüística, disciplina que estudia la relació entre la societat i el llenguatge, es l'encarregada d'analitzar els següents aspectes relacionats amb l'ús lingüístic: 

• Monolingüisme: és la parla d'una sola llengua, pero s'ha de dir que és un fenòmen casi antinatural per la existencia d'un nombre molt elevat de llengües (al voltant de 6.000) que fà que als estats es parle més d'una. Per tant, el més normal és l'anomenat plurilingüisme, la parla de dues o més llengües.

Ens trobem dos tipues de monolingüisme, l'individual (utilització d'una sola llengua de manera habitual) i el social (llengua com a moneda de canvi en una societat), com he dit abans, ambdos aspectes casi antinaturals.

• Llengües minoritaries i llengües minoritzades: Pel que es refereix a les llengües minoritaries, podem dir que son aquelles que tenen un nombre reduït de parlants com per exemple el català (11 milions de parlants) o el suéc (10 milions de parlants).

Respecte a les llengües minoritzades, són aquelles que pateixen el desplaçament d'una llengua dominant. El català, es també una llengua minoritzada perque conviu en un país on hi ha una llengua dominant (l'español). Pero hem de tindre en compte que no hi ha un paral.lelisme entre llengua minoritaria i llengua minoritzada. Exemple: el suéc es una llengua minoritaria, pero no minoritzada.

• Bilingüisme: es la parla de dues llengües a un mateix nivell (dues llengües en contacte), el cas més simple el tenim en el plurilingüisme. Cal dir, que el domini de dues llengües a un mateix nivell és una situació un tant utòpica, ja que un individu sol tindre una predilecció i un major domini per una llengua.

El bilingüisme presenta tres tipus, el bilingüisme individual que es pot clasificar segons el grau de domini de la llengua (passiu - actiu), segons el grau de domini (simétric - asimétric) i segons la motivació picològica (instrumental - integratiu), el bilingüisme social que afecta a grups sencer o col.lectius i que sols es dona quan s'imposa una llengua a un poble (una llengua està per damunt d'una altra) i per últim el bilingüisme territorial definit com un espai dividit en dues zones en les que es parla en cadascuna una llengua pròpia.

*El terme bilingüisme queda reduït a situació en que s'usen dues llengues.