CONCEPTES TEÒRICS: Esquema historia social

HISTORIA SOCIAL:

-S. II: Romanització.

-S.IX-X: Consciència que s’ha passat del llatí vulgar a les llengües romàniques.

-S.XII: Primers textos escrits en català romanç:

- Llibre Jutge (traducció del Fòrum Indicum dels visigots).

-Homilies d’Organyà.

-S.XIII: Es conserven textos jurídics com els Furs de València i les primeres dues cròniques com el Llibre dels fets de Jaume I i la crónica de Desclot a més de poesía trobadoresca.

- El llatí continua sent la llengua de la cultura de les universitats i l’església.

-S.XIV: Poesia religiosa i moral

Destaquen:

-          Ramon Llull (ajudà a la conformació de l’estàndard literari primerenc).

-          Francesc Eiximenis.

-          Bernat Metge

Compromís de Caspà Ferran d’Antequera: Trastàmara (castellà).

-S.XV (Segle d’Or): Destaquen:

-Joanot Martorell (escribí el Tirant lo Blanc).

- Ausiàs March (poeta).

-Jordi de Sant Jordi.

- Sor Isabel de Villena (senzillesa del llenguatge).

- Jaume Roig (col.loquialisme).

-Joan Roís de Corella (prosa valenciana).

Unió de Castella i Aragó: Isabel i Ferran (castellanització total).

-S. XVI-XVIII (DECADÈNCIA):

 El terme decadencia fou encunyat per designar l’etapa del començament del procés de substitució lingüística en oposición al de Renaixença, periode durant el qual la llengua recupera els usos cultes.

-Guerra de successió de la Corona d’Aragó: els territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades.

- Després de la derrota, Felip V restaurà el Decret de Nova Planta que prohibia l’ús públic i oficial de la llengua catalana i es perderen Menorca i Sardenya.

- Com les clases altes es castellanitzaven, els escriptors preferien escriure en castellà per a aquest públic, per tant la literatura es castellanitza.

-S.XIX: (RENAIXENÇA):

 -L’inici de la Renaixença se sol situar simbòlicamnt amb la publicació de L’oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

- Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un movimient de recuperació de l’ús literari del català.

-En acabar el segle XIX la perspectiva literaria i sociolingüística, pel que fa a la nostra llengua, havia canviat rotundament en comparació als segles anteriors:

·         S’havia trencat amb el decandiment dels segles anteriors.

·         S’havia recuperat la literatura culta.

·         S’havia iniciat l’elaboració de treballs lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la posterior normativització del català.

-S. XX:

- Inici del procés de normativització: La consciencia de normativitzar el català.

- La normalització: Ús de la llengua a tots els àmbits d’ús.