HISTORIA SOCIAL:
-S. II: Romanització.
-S.IX-X: Consciència que
s’ha passat del llatí vulgar a les llengües romàniques.
-S.XII: Primers textos
escrits en català romanç:
- Llibre Jutge (traducció del Fòrum Indicum dels visigots).
-Homilies d’Organyà.
-S.XIII: Es conserven
textos jurídics com els Furs de València i les primeres dues cròniques com el
Llibre dels fets de Jaume I i la crónica de Desclot a més de poesía
trobadoresca.
- El llatí continua sent la llengua de la cultura de les
universitats i l’església.
-S.XIV: Poesia religiosa i
moral
Destaquen:
-
Ramon Llull (ajudà a la conformació de
l’estàndard literari primerenc).
-
Francesc Eiximenis.
-
Bernat Metge
Compromís de Caspà
Ferran d’Antequera: Trastàmara (castellà).
-S.XV (Segle d’Or):
Destaquen:
-Joanot Martorell (escribí el Tirant lo Blanc).
- Ausiàs March (poeta).
-Jordi de Sant Jordi.
- Sor Isabel de Villena (senzillesa del llenguatge).
- Jaume Roig (col.loquialisme).
-Joan Roís de Corella (prosa valenciana).
Unió de Castella i Aragó: Isabel i Ferran (castellanització
total).
-S. XVI-XVIII (DECADÈNCIA):
El terme decadencia
fou encunyat per designar l’etapa del començament del procés de substitució
lingüística en oposición al de Renaixença, periode durant el qual la llengua
recupera els usos cultes.
-Guerra de successió de la Corona d’Aragó: els
territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc
Carles i lluitaren al costat de les potències aliades.
- Després de la derrota, Felip V restaurà el Decret de
Nova Planta que prohibia l’ús públic i oficial de la llengua catalana i es
perderen Menorca i Sardenya.
- Com les clases altes es castellanitzaven, els escriptors
preferien escriure en castellà per a aquest públic, per tant la literatura es
castellanitza.
-S.XIX: (RENAIXENÇA):
-L’inici de la
Renaixença se sol situar simbòlicamnt amb la publicació de L’oda La Pàtria
de Bonaventura Carles Aribau.
- Coincidint amb els moviments del romanticisme i del
nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un movimient de recuperació de
l’ús literari del català.
-En acabar el segle XIX la perspectiva literaria i
sociolingüística, pel que fa a la nostra llengua, havia canviat rotundament en
comparació als segles anteriors:
·
S’havia trencat amb el decandiment dels segles
anteriors.
·
S’havia recuperat la literatura culta.
·
S’havia iniciat l’elaboració de treballs
lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la
posterior normativització del català.
-S. XX:
- Inici del procés de normativització: La consciencia
de normativitzar el català.
- La normalització: Ús de la llengua a tots els
àmbits d’ús.